De cara al proper maridatge, que es celebrarà el 23 de Setembre al Mercat de l’Estrella de Gràcia, volem oferir-vos una petita guia per orientar-vos a l’hora de triar la cervesa que millor s’adapti al vostre gust. A continuació us n’expliquem algunes, classificades pel procés de fermentació.

Les Lager són cerveses fermentades amb llevadura que treballa a temperatura baixa a la part inferior del tanc i es deixa madurar en fred prop dels 0º. El temps de maduració pot rondar entre les tres o quatre setmanes, temps mínim requerit, o entre dos o sis mesos. Això definirà el caràcter de cada Lager, solen tenir sabors i aromes subtils. Originariament es deixaven madurar en coves fredes durant l’estiu. D’aquí que se les anomeni Lager, enmagatzemar o guardar en alemany. Dins el grup de les Lager hi trobarem les Pilsen són de color pàlid amb poca graduació i tenen aromes de malta i llúpol molt característics. Dins el mateix grup hi ha les Münchner Hell, cerveses pàlides que tenen més cos que les Pilsen i menys llúpol, i les Münchner Dunkel, cerveses fosques amb més gust de malta que van d’un color vermell amarronat a un negre carbó, el volum d’alcohol està entre el 5 i el 5,5%. La família de les Bock és per aquells consumidors de cervesa amb caràcter. Poden ser fosques o clares i el volum d’alcohol va dels 4,5 al 6,5%. Els noms varien segons si porten blat o més civada. (wizenbock, eisbok, doppelbock…)

Les Ale són cerveses fetes amb un procés d’alta fermentació a una temperatura que ronda els 25º. Poden madurar en calent entre els 13º i 16º, ho poden fer en fred o, fins hi tot, tornar a fermentar en tines o ampolles. El procés de maduració posterior definirà el caràcter de cada cervesa: rosses o fosques, més o menys alcohòliques, més o menys amargues… Les Ale varien depenent de la regió d’origen. A Anglaterra hi trobem les Mild, lleugeres, suaus i poc amargues. Les Bitter, amargues, seques i amb baix contingut alcohòlic. Les Pale Ale, de color bronze, menys amargues i més denses que les Bitter; una varietat de les Pale Ale és la Indian Pale Ale (IPA) que té més sabor a llúpol i un color més pàlid. Les Brown Ale, fortes amb sabor a malta i fruita tenen un color torrat marronós. Les Old Ale, de color fosc amb molt cos i una mica dolces. De Bèlgica venen les Oud Bruin o Ale torrada, barreja cerveses velles i joves de color torrat, sabor intens i agredolç. Les Trapenses i les d’Abadia són fetes a monestirs i tenen una segona fermentació en ampolla, fet que els dóna un caràcter fort i afruitat. D’Alemanya venen les Altbier, de color bronze, suaus i i de poca graduació. Les Kölsch, al fermentar en calent són molt afruitades i suaus, de color dorat i delicades.

Les Lambic són les més inusuals de totes i es produeix únicament a Bèlgica des de fa més de 400 anys. La característica principal és que en el procés final no s’afegeix llevadura, sinó que es deixa actuar les llevadures salvatges ja incorporades. S’anomenen cerveses de fermentació espontània. Si tenen menys de sis mesos de fermentació s’anomenen lambic joves, si tenen d’un a dos anys de fermentació s’anomenen lambic velles. La varietat Gueuze combina la lambic jove i la vella. Dins l’ampolla, la lambic jove finalitza la fermentació i en aquest procés produeix bombolles i escuma que ens recorda al cava. D’altra banda, a la varietat Faro se li afegeixen sucres per refermentar-la i acaba sent una cervesa dolça i amb bombolles. Finalment, la varietat Kriek o cervesa de fruites incorpora, en el procés de maceració, fruites naturals (cireres o gerds) que la cervesa absorveix i dóna el color rosat característic d’aquesta varietat. Poden ser dolces o seques ideals per a postres i aperitius.

Fem una menció més breu a les cerveses de blat, conegudes com cerveses blanques. La seva principal característica és un caràcter àcid, refrescant i escumós. Són molt populars al sud d’Alemanya i Bèlgica tot i que s’exporten arreu.

Finalment parlarem de les Porter, cerveses de fermentació alta, de color fosc i un sabor molt intens, a consequència de l’ús de malta molt torrada. Les Stout, són versions més fortes i amb més caràcter de les Porter. Tenen colors gairebé negres, sabor torrat i una textura cremosa. La Stout més coneguda és la Guiness. Dins les Stout hi trobem Stouts seques, Stouts dolces i les Imperial Stouts.

2016-09-12T10:31:02+00:0012/09/2016|General|

About the Author: