Perquè mengem raïm per cap d’any

I perquè mengem raïm per cap d’any? Les tradicions, que avui ens semblen que sempre han estat entre nosaltres, van tenir un moment històric que les va marcar. Moltes vegades influïdes per situacions gairebé casuals i sovint amb un bon marketing al darrere.

Sabies per exemple que la creença que esmorzar amb suc de taronja pel matí és molt saludable, es deu a una campanya impulsada per agricultors americans? Ho explicava el publicista Toni Segarra en una entrevista fa un parell d’anys al País: “El gremi de pagesos de Florida va encarregar a Bernays (el geni de la publicitat dels anys vint, nebot nét de Freud) que augmentés el consum de taronja. I va fer creure la gent, a través de la propaganda i construint opinió als mitjans, que esprémer unes taronges per esmorzar era bo per a la salut. I fins avui”

I això no treu que prendre suc de taronja sigui, per a algunes persones, un hàbit saludable. Diem per a algunes persones perquè a moltes altres no els senta bé prendre aquest suc pel matí, la seva acidesa pot ser indigesta per a estómacs més sensibles. Un dia la nutricionista Gemma Miranda ens comentava que sempre és preferible prendre la fruita sencera, és d’aquesta manera que garantim l’absorció de tota la fibra.

Doncs amb el raïm passa una mica el mateix, diuen que l’any 1909 a Alacant va ser una temporada de gran collita de raïm. Els viticultors aleshores van decidir inventar el ritual d’acompanyar els últims segons de l’any amb dotze grams de raïm i una copa de xampany francès per tal de tenir bona sort. El que no queda clar és si les 12 campanades corresponen als 12 mesos de l’any que vindrà.

L’hàbit es va anar implantant a poc a poc, a partir d’aquella excedència de producció, però no ho van fer de manera immediata. Primer se’l va considerar un hàbit burgès i esnob. Va ser mica en mica que es va anar estenent a la resta de la població.

També es teoritza que potser té a veure amb els costum dels romans de menjar raïm per digerir millor i pal·liar els efectes dels empatxos.

Aquest costum que ens sembla tan típic i habitual realment només ho és al nostre país y alguns països d’Amèrica llatina. De fet a la resta del món tenen costums ben diferents:

A Perú han agafat la tradició espanyola de menjar 12 raïms i l’han fet seva menjant-se’l sota la taula.

A Itàlia es mengen un bon plat de llenties.

Als països anglosaxons fan simplement el compte enrere.

A les cases de Grècia es juga a daus o cartes el 31 de desembre i es menja un pa amb alfàbrega on hi ha amagada una moneda. Qui la trobi, com passa aquí amb el rei del tortell de reis, tindrà sort per a la resta de l’any.

Sigui com sigui el que busquem siguem d’on siguem és tenir sort, que el any que comença sigui millor que l’anterior i que tinguem salut per celebrar-lo.

Molt bon any família! Molt bon any gent de mercat!