Celebracions de tardor d’aquí i d’allà

Mercat l'Estrella

Arribada la tardor, els mercat s’omplen de colors càlids i la inspiració ens arriba en forma de receptes per nodrir-nos per quan arribi el fred: Sopes, cremes, brous, melmelades, rostits i bons sofregits, si ens ho proposem, ompliran les cases d’aromes de tardor.

Cada estació té la seva gràcia i la d’aquesta en són les celebracions, les d’aquí i les del continent americà que tantes bones menges ens va regalar. El tomàquet, el pebrot, el cacau, la vainilla, l’alvocat, el blat de moro, la patata, i tants altres que formen part de la nostra gastronomia més fonamental. Parlar de cuina catalana és parlar de tots aquest ingredients segur.

Mercat l'Estrella

Però anem a les celebracions, les d’aquí i les d’allà. Comencem per la castanyada:

Mercat l'Estrella

La Festa de la Castanyada

La “Castanyada” és una festa popular que se celebra a Catalunya però també ho fan a Aragó, València i Balears. Tot i que sempre s’havia celebrat el dia 1 d’octubre, per Tots Sants, ara s’ha desplaçat força a la vigília, i és una festa més nocturna. La festa s’amenitza amb castanyes, panellets i moniatos tot ben regat amb moscatell.

Des del paleolític, que la castanya i la gla formaven part dels nostres hàbits alimentaris. L’expansió de l’Imperi Romà va fer que la castanya fos la base de la nostra alimentació: crua, torrada, seca o en forma de farina. En aquella època ja se celebraven ritus pagans que coincidien amb la recollida del fruit i servien com a agraïment als déus per la collita rebuda.

És a finals del s.XVII que trobem uns pans amb fruits secs que se servien als banquets de la celebració, els primers panellets. El banquet tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts, torrant castanyes es resaven 3 parts del Rosari pels difunts de la família.

És popular entre el nens la figura de la Castanyera, que ven pels carrers castanyes torrades embolicades amb paper de diari. Una figura que amb el canvi climàtic (mare meva quina calor!) i el canvi d’hàbits (cada dia llegim menys diaris) corre el perill de extingir-se. Dependrà, en bona mesura, del consum que en fem.

A d’altres comunitats la celebració canvia una mica i rep noms com Amagüestu, a Asturies, on les castanyes s’acompanyen de sidra. O el Gaztainerre al Pais Vasc que van acompanyades de cargols (sí, sí, cargols). A Galícia, ja sabeu com en són de bones les castanyes gallegues, celebren el Magosto, una aplec on s’acaben fent fogueres i torrant castanyes amb amics i família.

Mercat l'Estrella

Què és i d’on ve la tradició de Haloween?

Els antics pobles celtes (repartits entre Irlanda, Anglaterra, Escocia i França) celebraven, a finals d’octubre, una cerimònia per commemorar el final de la collita. La van batejar amb el nom de Samhain, que vol dir el final de l’estiu.

La festa marcava el moment en que els dies es feien més curts. Tenien la creença que Samhain tornava d’entre el morts a visitar el món dels mortals.

L’any celta acabava el 31 d’octubre, a la tardor, quan les fulles cauen, per a ells simbolitzava la fi de la mort i l’inici d’una nova vida. El costum era deixar menjar i dolços fora de casa a mode d’ofrena. També s’encenien espelmes per ajudar les ànimes a trobar el camí cap a la llum. També es feien rituals de caràcter purificador.

Com sempre ha passat, el catolicisme va acabar cristianitzant la festa considerant-la pagana i va començar a anomenar-la vigília de Tots Sants. La tradució a l’anglès es “All Hallow Eve”, d’alllà la paraula Halloween. Van ser els irlandesos catòlics que migraren als EEUU que van exportar-ne la tradició.

Mercat l'Estrella

Día de los muertos, la festa mexicana

El día de los muertos es una celebració que honra als morts. Malgrat que no tots els estudis coincideixen, aquesta tradició és considerada pre-hispànica encara que incorpora elements del catolicisme.

A Mèxic, el dia dels morts se celebra durant dos dies. Es diu que el dia 1 de novembre és quan arriben les ànimes dels infants i el 2 les dels adults.

Mercat l'Estrella

Les cultures pre-hispàniques compartien la creença que existia una entitat anímica i immortal que donava consciència al ésser humà i que després de la mort continua el seu camí en el món dels morts, allà necessita utensilis, eines i aliments. Fa un parell d’anys la pel·lícula Coco ens explicava de manera molt tendre aquesta bonica tradició.

L’element més representatiu de la festivitat del Día de muertos a Mèxic són els altars amb les seves ofrenes i fotografies.

Tradicionalment els altars tenen nivells i depenent dels costums familiars s’usen dos, tres o fins a set nivells. Els de dos nivells són els més comuns avui, representen el cel i la terra.

Aquest any al mercat des del TUFASFOOD volem celebrar aquesta festa amb un taller familiar de dolços mexicans. Fa dos anys vam fer panellets, l’any passat un esmorzar terrorífic i aquest any ens venia de gust donar a conèixer aquesta tradició.

Mercat l'Estrella

Ja fa dies que la gent s’està inscrivint, queden poques places però encara us podeu inscriure al torn de les 17.30.

Per saber-ne més:
National Geographic en Español
Sobre Historia
Mundial del gourmet
Días Festivos en Mèxico

2019-10-09T12:13:11+01:0009/10/2019|Actualitat, Aliments, Consells, General, Tardor|