Sense cap mena de dubte, un dels bolets més mediàtics (sinó el que més) a casa nostra. Rovelló prové del llatí Lactarius sanguifluus (que en català també es coneix com esclata-sangs o pebràs). Un bolet molt semblant (de la mateixa família) és el pinetell, que a vegades també se li diu rovelló. Pel color de la llet que desprenen els podreu distingir, vermellosa en el cas del rovelló, taronja la del pinetell.

Una de les maneres més senzilles i populars de preparar-los és passar-los per una paella o la brasa amb una mica d’all i julivert però per variar una mica us proposem uns rovellons a la brasa amb vinagreta de taronja.

Truita de rovellons: una altra recepta fàcil per menjar aquests bolets és dins d’una truita. En aquest blog que us enllacem expliquen com fer-ho amb una versió pròpia que incorpora formatge parmesà i pinyons.

Fricandó amb rovellons: una recepta tan tradicional de Catalunya com el fricandó, fet amb vedella, una bona picada i bolets, que habitualment són moixernons o cama-secs, però que accepta perfectament variacions micològiques com les de posar-hi esclata-sangs.

Canelons de rovellons: encara que no sigui Sant Esteve, també es poden fer canelons. En aquesta preparació els fan de carn picada de porc i vedella i també hi barregen rovellons. Boníssims, segur.

Paella de rovellons: els més puristes no li diran “paella”, perquè no té els ingredients canònics, però la combinació d’arròs, rovellons i verdures com les mongetes i els pèsols, segur que funciona de meravella.

Per acabar, recomanar una recepta que ens explica com conservar rovellons. Bullir els rovellons, barrejar-los amb oli, aigua, pebre, llorer i all, envasar-los en pots de vidre i fer el buit fent-los al bany maria. D’aquesta manera tindreu rovellons per tot l’any!